ALZIRA, DIA A DIA

I com a exemples només en posaré tres:
1.- RESPECTE A AL GENT QUE CAMINA, ESPECIALMENT SI TÉ PROBLEMES DE MOBILITAT: ANCIANS, DISCAPACITATS FÍSICS, CARROS DE XIQUETS O DE COMPRAR…

Solucions arquitectòniques i urbanístiques les hi ha, us ho jure per la memòria del Garrofer de l’Eixavegó. El que no hauria d’haver és un carrer amb una vorera així. (Si cal, fora voreres o que tot el carrer siga una vorera.)

b) RESPECTE, EN LES OBRES DE L’APARCAMENT DE L’ESTACIÓ.
Quan estiguen acabades esperem que l’estació i els seus voltants siguen ben funcionals i les persones que s’acosten cada dia en automòbil ho
tinguen fàcil i cómode. Però mentre es fan les obres no s’hauria de
tancar el pas al caminet/passeig nou que acaben d’inaugurar i que
segueix sent un encant.
No
és difícil deixar un pas que permeta l’accés a l’estació des del final
del camí, a l’altra banda del pont. El que passa és que els importa entre un pito i un pito i mig que les persones que van a peu puguen accedir-hi correctament.
Les obres, aquestes
i qualsevulles altres que es facen, han de respectar els ciutadans.
Però d’això, massa vegades no se’n saben els polítics… i has de rodar
per on van els cotxes en doble direcció enfedats del caos de
l’aparcament… o buscar una escletxa entre les tanques i buscar el
caminet del riu.

c) RESPECTE A LA VISTA I A L’ESTÈTICA CIUTADANA.
Sembla
ser que qualsevol constructor d’ieois que tenia diners podia regalar
qualsevol cosa a l’Ajuntament, entre ells grans escultures, monumentals
desficacis que teòricament valen uns milers d’euros. o això diuen.
Al
lamentable calendari de l’Ajuntament d’enguany (en altre lloc el
comentí; de vegades els artistes claven al pata també, però en dura un
any a la paret) hi ha el mes de novembre amb la millor imatge possible
d’un dels monuments desficaciats: quan els ulls i el cervell es fixa en
tot menys en el gan Míssil: el cel el color, la boqueta nit… i el
míssil es perd als ulls.

Deixem-nos de fulles ni de tonteries,
és un míssil camuflat. I com ell, els SantsPatrons (millor eren
polivalents per utilitzar-los cada època de l’any).
Manca de
respecte a l’estètica, la ciutat i a la història. Com deia aquell, amb
diners, torrons… o poc de gust. O enganys. O ni diners ni torrosns,
poc trellat i amagar realitats. Manca de respecte.

Podem fer un
catàleg d’exemples de manca de respecte a Alzira i els seus ciutadans
si m’envies a educalzira@gmail.com les teues propostes.

Tweet

Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4

Es
van complint els terminis perquè la regidora del PP de l’Ajuntament d’Alzira
Consuelo Berenguer deixe de ser-ho. Hui és diumenge 28 i la regidora deixarà de
ser-ho dimarts dia 30, segons hem llegit que ha dit. També hem llegit a la premsa
local i comarcal diferents escrits de lloança a la que se’n va; com a persona i
com a regidora de Cultura. Fins i tot des de l’oposició, i no sé si açò és bo,
dolent o li manca el trellat per tots els costats.

Deixeu-me
que em referisca primer al seu rol de Regidora de Cultura que, si més no, el
que ha fet és continuar allò que feren els d’abans, ni més ni menys. amb una
digne exercici anual de continuisme cultural. Que ja és prou. No ha desbaratat
el que hi havi ai ha anat resolent allò que anava presentant-se al tall dels
dies i mesos. Si la política cultural no era abans ni nacionalista ni
socialista, tam,poc ha estat ara massa Ppopular. Simplement, ha estat.

Això
si, cal lloar el fet que haja seguit tractant des de l’Ajuntament a la llengua
(català, valencià…) un tracte correcte, seguint en allò que es podia el
REGLAMENT D’ÚS I NORMALITZACIÓ DEL VALENCIÀ A LA CIUTAT D’ALZIRA, publicat
al BOP el 16 de gener de 2002,
a la legislatura anterior a la pujada del PP a l’Ajuntament.
Un fet, el tractament del valencià a l’Ajuntament, que de normal que ens
pareix, ni ens n’adonem. Llevat del tema de la llengua (benvolgut continuïsme)
no considere el continuisme cultural a Alzira cap cosa extraordinària, ho sent.
Ni en les coses de cada dia (allò que està a l’abast d ela població de dilluns
a diumenge i de gener a desembre) ni en les extraordinàries. Ni les que es
prometen i s’anuncien i desapareixen o mai no acaben d’eixir. Com a Regidora de
la Dona, no cal
parlar-ne.

Quant
a la vessant personal de la
Sra. Berenguer, he de dir només que recorde una anècdota:
quan van acabar d’orquestrar allò que acabà en el meu acomiadament laboral de
l’Ajuntament, anant del gran teatre a la Casa de la Cultura en una nit de juny em digué que ho sentia
molt. Jo m’ho vaig creure perquè em feia la impressió que ho deia de cor. Però
posteriorment va aprovar i signar totes les actes que calgueren per
acomiadar-me amb tanta legalitat, però. I seguí còmplice de tot el fet, i ja no
ha tingut necessitat o valor per a dir-me res, d’allò. Potser fora la pressió
política… Una bona xica, supose. (perquè no mossega? haguera dit mon pare).

De
les raons per a la renuncia o dimissió, jo no en sé. Supose que seran
importants, però en ser les seues n’hi ha prou. Tampoc vam saber les raons del
seu canvi d’opinió de quan no anava a acabar la legislatura passada i finalment
es presentà a les eleccions. Això si, sembla que aconseguí eliminar algú,
perquè no anara a la llista. I ara ni aquell ni ella, que també s’ho deixa.

Com
a final, només caldria dir que ha deixat l’Ajuntament aquella de qui des del
primer dia digueren que a quin sant estava al PP. I es notà, perquè si hagués
estat PePera de veritat la cultura a Alzira (i la llengua) hagués estat bastant
pitjor… L’equip de govern municipal perd i, segons diuen, els de l’oposició
també. Coses de la política.

Tweet

Ho jure per la Casa del Rei i la Font del Garrofer, dalt del Pato de la Font del poble de ma mare: que jo no ho sabia.
En
baixar del tren a les 7 i mitja els ulls se m’han fet llumentes i al
cervell m’han tocat campanes de concert de Llorenç Barber.
Les
antiestètiques i antiestàtiques tanques que han impedit mes rera mes
l’utilització del Passeig de l’Estació ja no ho impedien, almenys des
de la banda de l’estació.

M’he
atrevit a internar-me en l’incert passatge i només girar he diviat allà
al fons algunes persones i taules i algunes coses més.
Les tanques
de la vora de la carretera del camí de l’estació tampoc no estaven i
damunt les taules hi havia una col·lecció de gots ben col·locats,
estovalles a les taules, xics mudats, banderes a punt de ser
col·locades, un equip de veu, un amplificador, micròfons, altaveus…

Això és que van a inaugurar-ho!!! em digué una veueta a l’interior del cervell…
Evidentment,
no m’havien convidat, ni tan sols informat, i això que s’ha demostrat
el meu interés pel tema. I siga coincidència, encert de bono-loto de 3
o que ja els ha donat vergonya, alguna cosa tenia que veure la
inauguració amb el que vaig escriure esta setmana. (De vegades cal
tindre una mica de gentilesa i galanteria político-social)

Hi
havia tot excepte les persones inauguradores, i uns pannells
explicatius que estaven acabant de col·locar. I més altaveus i
micròfons. També, la placa commemorativa que espere que diga que açò va
ser inaugurat estant d’alcaldessa la Senyora Elena; però tapada amb un
drau blau, perquè no la inauguraren abans els pardalets.
Molt
content de la casual casualitat. Ja veuran vostés com és un passeig ben
agradable. Ja li trobarem els defectes més avant, sobre tot si no hi ha
un acurat manteniment.

(Per cert, la bandera de la gallina/àguila franquista continua onejant al vent. I el concurs segueix en peu)

Tweet

COM LES PERSONES CIUTADANES NORMALS I CORRENTS

Pensant
en baixar del tren, quan la veueta ens avisava que la pròxima estació
seria Alzira em vingué la revelació i ho vaig entendre tot. El
tancament o, millor, no obertura del pas/passeig de l’Estació es devia
a la manca d’experiència directa amb el problema de la Senyora Elena i
col·laboradores.

En un any de tren a València -amunt i avall- no he vist ni un sol dia a la Sra. Alcaldessa Bastidas o ninguna de les seues regidores -Lillo, Martínez, Ortega, Berenguer- o regidors. Ara només en recorde dos, però ja ex:

• Un ex-regidor -de lamentable record- que pujava alguna estació més enllà, l’inimitable Senyor Mascarell Don David.
  Que, després d’aconseguir que li crearen una plaça i el col·locaren a
  uns quilòmetres d’ací, se n’anà -per discussió o buscant millors
  horitzons econòmics- i seguidament estigué a punt d’aconseguir una
  plaça fixa a l’Ajuntament d’Alzira -que s’havia creat quan ell era
  regidor de Recursos Humans o similar; que no aconseguí perquè no van
  poder fer prou força contra un membre del tribunal que no volguétragar
  … Ell ara hagués pogut parlar del tren però no del passeig, que
  pujava i baixava en un poble veí. Ja fa uns mesos que no se’l veu.
• Un ex-alcalde, Alfredo Garés, que
  puntualment va i torna en tren però sol desplaçar-se a l’estació en
  automòvil. Sé que si hi haguera el passeig i el provara no dubtaria en
  utilitzar-lo quotidianament.
  

Segur
que hi haurà algun més, però no a les hores que jo vaig. Fins i tot,
potser Donya Elena o algun/a dels/de les seus/seues regidors/es…

El que deia aquell, que qui no ho tasta no pot saber el gust que fa o qui no es rasca serà que no li pica…

Des de la revelació de la veu del tren, un consell (de) ciutadà: que de quan en quan els qui manen (alcaldes7ses, regidors/res… ho facen tot com els ciutadans normals:

• anar a peu a l’estació
• agafar el bus per anar a l’Hospital
• anar a l’Hospital sense influències
• passejar per les voreres d’Alzira amb un carret de bebé o assegut/da en una cadira de rodes
• voler eixir de un cantó on hi ha a l’esquerra una fila de contenidors
• anar a estudiar a la biblioteca municipal. (o a llegir, encara que siga)
• desplaçar-se per Alzira en bicicleta
  

Els
canvis serien reals i ràpids si les persones humanes responsables
polítiques sofriren el que sofreixen les persones ciutadanes normals i
corrents.

A que si?

Tweet

DEL BOOK DE DOÑA ELENA AL PASSEIG DE L’ESTACIÓ

Del
book de Donya Elena Bastidas, llibret on entre lletres laudatòries ens
mostra el seu ampli vestuari, i que ha estat repartit per totes les
bústies de la ciutat perquè les alzirenyes prenguen exemple, vull ara
mateix fer esment d’una de les localitzacions que, per a mi, paga la
pena de tot el llibret.
Es tracta de la notícia del passeig que han
fet per anar des dels dos ponts a l’estació, entre gespa, jocs
infantils i vistes al Xúquer.

Des
dels balconets miradors es veuria el Xúquer i s’escoltarien els
pardalets, s’oblidaria dels cotxes i camions per uns minuts mentre
s’aniria a l’Estació… Però està tancat i barrat amb tanques de totes
les maneres.

A
banda de servir per a anar a l’Estació, el dia que els pegue per deixar
que s’utilitze, serà un lloc bonic de passeig per a majors i menuts.

EL BOOK… Finalment, la Senyora Bastidas ha aprés de qui ha d’aprendre. Corria
pels carrers de la ciutat un clam que, finalment, ha estat atés. No
podia ser que l’alcaldessa de Carlet fora l’única de la comarca que
tinguera un recopilatori fotogràfic… Ja
en són dos, a l’empara del Pare Bernat i les germanetes, les
alcaldesses amb book fotogràfic personal. ¿Serà que en deixar açò de la
política voldran provar sort en el Cine? Bé, sempre ens quedarà Vilella
i el seu futur Museu, o l’Alzinema, quan isca de l’amagatall..

Tweet

Carles Aranda, regidor del BLOC,
va fer una proposta de baixar el sou dels càrrecs públics i del
personal de confiança de l’Ajuntament d’Alzira -alcaldessa, regidors i
assessors- entre un 10% un 20%, per solidaritat amb els ciutadans que
estan patint l’actual crisi econòmica.

Amb un moviment de Regina d’Escacs empeltada de Regina de Cors del País de les Meravelles
d’Alícia, creuant tota la diagonal del tauler municipal, l’alcaldessa
Bastidas li parà els peus amb una contraproposta que duria a que el BLOC es quedara sense secretari ja que, de fet, es quedaria sense grup.

No digué Bastidas allò de "que le corten la cabeza",
que no és massa democràtic, però si que retrucà i directament guanyà la
falta, perquè ella pot, i recordà que la proposta d’Aranda trencava un
pacte municipal de feia dos anys, llarga tradició democràtica. Amb tot
açò, Aranda retirà
formalment la seua proposta, ja que era l’únic que podria perdre-ho
quasi tot sense que Alzira i els alzirenys i alzirenyes guanyaren cap
cosa.

Tot
açò em feu recordar el que ja fa molts anys escoltí a un pensador
compromés ( aquell home, com a bon teòleg, pensava més en les persones
que en Déu). Deia que els polítics podrien servir millor a la societat
si es complia una condició senzilla: que el minsitre d’Educació hagués
de dur els seus fills i filles al pitjor col·legi que hi haguera al seu
país; el ministre de Sanitat hauria de ser atés al pitjor hospital, el
d’Habitatge viure a la pitjor casa que hi haguera… Aquell home
parlava de l’Administració Central però es podria assumir perfectament
per a la Local i per a l’Autonòmica o per a l’UE.

Si s’haguera tingut en compte la proposta inicial del regidor Aranda, l’alcaldessa Bastidas haguera passat de guanyar uns 86.000€ a 68.800€ anuals. Però no sols li afectava directament a ella que, per exemple, a la regidora Lola Ortega li suposaria passar de 59.000€ a 47.200€ anuals, i això no podia ser. Sembla
que contravenia la llarga tradició del pacte municipal, per la cual
cosa havia de desestimar-se o aconseguir que es retirara, com fóra, la
proposta.

Tot
està molt clar, però ja he dit amunt que de vegades cal escoltar els
pensadors que, com a bons teòlegs, pensen més en les persones que en
Déu. O si no volen teòlegs, que estem en un estat aconfessional, que
els ho pregunten als membres del Consell Municipal de Xiquets i Xiquetes que, amb el que els queda d’innocència i bona fe encara donarien una resposta addient al dilema ètic. Sempre, clar, que se’ls fera la pregunta adequada ja que, com diu el poeta i cantant, "qui pregunta, ja respon". I, també, "qui respon, també pregunta".

I ací, o manquen preguntes o sobren respostes.

Eduard Hervàs

eduardhervas@gmail.com

Tweet

Eduard Hervàs

Tweet

La majoria absoluta i la minoria innecessària s’ajunten a l’Ajuntament d’Alzira. Com deia un vell amic, "açò és per a que es conte", i quan ho contes a fora d’Alzira no arriben a creure-s’ho.

En quin cap cap que un govern amb majoria absoluta pacte amb una minoria perquè entre a manar? Noms en el cap de la Sra. Elena Bastidas, alcaldesa d’Alzira.

En el cap de la Sra. Gisela Blasco, del PSI-PSD (el partit al que ara s’ha apuntat Tamayo el Trànsfuga de Madrid) no cal que càpia. Ella ho tenia clar, el poder. La família té arrels i branques ben esteses pel País. I pels PAIs.

S’adoneu que només fer-se la nova coalició s’ha représ el tema del PAI de l’ex-Medievo en la finca de SOS?  

Ja veiem com la crida al "CONSENSO" que reclamava l’Alcaldesa era, a banda de signe de manca de projectes que vagen més enllà de la Construcció (construir el que siga, encara que tarde) era un avanç del que anava a passar.

PAI i més PAI, lligams llançats a València al conseller Blasco (què passà realment en aquel asalt al xalet de la Barraca del conseller? Només anar la policia autonòmica es deixà de parlar. Silencia absolut. Valdria la pena rellegir els articles de LEVANTE-EMV. O més LEVANTE)

[@more@]

Tweet

Consuelo Berenguer, regidora de Cultura i de la Dona d’Alzira, eixia divendres 29 de febrer, a punt de tocar les vuit de l’aparcament que els regidors i regidores de l’Ajuntament tenen als soterranis dels jutjats de la plaça del Sufragi. Duia el bolso i una gran bossa que deixava endevinar un vestit dut de la tintoreria.

Des de la segona setmana del 2008 es celebra cada divendres a les 8 de la vesprada, a la porta dels jutjats de la Plaça del Sufragi d’Alzira, una concentració silenciosa en protesta  i record de les dones que han estat assassinades per la violència masclista. Ho organitza l’Associació de Juristes Dones d’Alzira.

A les concentracions dels divendres en contra la violència exercida contra les dones no ha hagut cap representació institucional de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alzira. Si que han vingut acudint regidores, regidors i responsables de partits en l’oposició d’Alzira i de la comarca, mesclats amb altres dones i hòmens.

És curiós, acabe de rebre per correu electrònic una nota informativa (no sabria dir si és una invitació) amb les activitats programades per a la setmana pels drets de les dones que organitza la Regidoria de la Dona l’Ajuntament d’Alzira, del 3 al 7 de març. Em pregunte si el vestit que duia embolicat divendres la Sra. Regidora Consuelo Berenguer seria per acudir a algun dels actes.

---

Eduard Hervàs Martínez
Psicòleg

[@more@]

Tweet

Després d’una llarga desconnexió de la realitat sociopolítica local i comarcal per qüestions de treball i de vacances mentals, m’enfronte al que la premsa ha vingut contant d’Alzira i la comarca.

La darrera cosa que veig és la lloança pública de les meravelles de Vilella. A Las Provincias de hui dimecres es torna a comptar xplicar allò de bo que tindrà aquest segon centre lúdic d’Alzira, a pam i mig del de Carcaixent.

(Recorde, i així ho conte, com m’ho contaren, que la Sra. Alcaldessa Bastidas va oferir als representants dels xiquets i xiquetes alzirenys aquest centre comercial com a la solució per al temps lliure juvenil: allà podrien anar a comprar roba de totes les marques i al cine. Ara els diria, almenys i també, que podran córrer al circuit de karts de Carlos Sainz i Martínez Aspar i anar al museu del cinema Making of World (Fabricant el Mon?). Els xiquets i les xiquetes només li demanaven un lloc on poder reunir-se per escoltar música, jugar, estar… Ella els oferí un allau de miratges consumistes. Els xiquets i les xiquetes callaren per vergonya, i no han tonat a parlar. …/…

[@more@]

Però a banda del que representa d’alternativa lúdico-festiva-consumista, ens volen fer creure que serà bo per a l’economia local. Al mateix temps, l’alcaldessa i regidors del PP diuen que recolzen els comerciants locals donant-los molletes del gran pastís econòmic que es repartirà. Llegiu aquesta frase en veu alta: No hi ha recolzament del comerç local quan es potencia un centre comercial. Els diners dels ciutadans alzirenys (i carcaixentins, xativins, o de cada poble o ciutat) no es multiplica per poder-se repartir entre els comerciants tradicionals. Diners hi ha els que hi ha, i els comerços tradicionals aniran tancant (com ja ho estan fent cada vegada que s’obre un dels meravellosos centres comercials). Fa vergonya recordar com Vilella regalà fa uns mesos 6000 euros a l’Associació de comerciants d’Alzira. (perquè callaren o només per eixir als diaris?)

Els interessos dels responsables municipals del PP van per les grans firmes i empreses i no pels comerciants locals. Ni pels consumidores locals o forasters. És una opció política com una altra, però que no ens diguen mentides.

I açò sense parlar del model de ciutat que tenen: una ciutat on se separa el treball de la cultura, de l’oci, de les compres, on s’obliga a agafar el cotxe per anar al cine, a comprar, a passejar o a ajuntar-se amb els amics; on la cultura o la joventut són simplement excuses per retribuir a unes regidores, i l’urbanisme per afavorir a amistats.

Que quede clar: Vilella serà un colp ben fort als comerciants locals i a la ciutat com a lloc de relació entre les persones. Però almenys que no se’ls òmpliga la boca amb paraules buides, encara que tinguen dret peru`q per això els han votat i el poble ja fa molts anys que, resignat, s’ha callat. I tot açò sense parlar dels PAIs, de la Residencia Municipal de Majors… quina vergonya!!

Tweet